El mandariner, de quin arbre s'obtenen
les mandarines, és un cítric originari de la Xina i de la Cotxinxina, actual
Vietnam.
Pel que fa a les seves varietats
tenim les ‘satsumes’, que es cullen
al setembre, de fruits més grossos i sense llavors, i les ‘clementines’, més tardanes, doncs es cullen a partir del novembre,
més petites, amb llavors i de majors qualitats organolèptiques.
El mot ‘mandarina’ prové de la paraula ‘mandarins’,
nom que rebien els buròcrates de la Xina imperial, i, a la seva vegada, el nom
d'aquests personatges deriva justament del bastó que utilitzaven com a símbol
de la seva posició, el ‘mantra’.
Justament, i degut justament al seu bastó, ells serien els ‘mantrins’ d'on, per evolució, ens hauria
quedat el nom de ‘mandarins’.
Si anem més lluny, ‘mantra’ és un mot d'origen sànscrit que
es tradueix com a ‘ment’ i ‘alliberació’ i que vindria a significar
un ‘instrument per alliberar la ment del
flux constant de pensaments que la confonen’.
En conclusió, i si ens atenem
exclusivament al seu nom, cada vegada que ens mengem una mandarina, podríem dir
que a través del seu ‘mantra’
aconseguim alliberar la nostra ment.
Caram amb les mandarines!
