Sense ganes de pensar-hi, em venen
al cap tot un reguitzell de notícies d’aquestes darreres hores. Voldria
escriure sobre moltes coses i no puc, perquè em fa una veritable mandra. M’agradaria
carregar contra molta gent, però em sembla que no servirà de res.
Malgrat tot, en deixo anar una, va ¿com
és possible que la màxima autoritat judicial de l’estat, és a dir, el número u
d’un dels anomenats pilars bàsics, presumptament, hagi fet un us indegut del
seu càrrec, malbaratant cabals públics en assumptes privats i aquí, ara per
ara, no passi res? Si és veritat, això, és molt gruixut! I, si no ho és, potser
ja és hora que algú ens expliqui tots els detalls, no?
Insisteixo, si això que va sortint a
la llum pública és del tot cert, com podem confiar en les institucions? Qui
jutja els jutges? Ens hem de creure que estem en un estat de dret? Potser cal
esperar que la investigació del cas segueixi el seu curs, però jo, i crec que
molta més gent, ja comencem a estar cansats.
Bé, he dit que no volia escriure res
i, tot i així, ho he fet, però ho deixo aquí, ara mateix agafo un llibre, un de
qualsevol, en català és clar, i em posaré a llegir una estona abans d’anar a
dormir, fent-me meus els personatges que hi surtin, imaginant històries darrera
cada pàgina llegida. Segur que em serà més profitós i, alhora, molt més
divertit.

