És evident que no estic fet per a algunes coses, com per exemple fer de jardiner. Aquest cap de setmana havia de
fer una petita feina de jardineria, no us penseu pas cap cosa, simplement
trasplantar un gessamí, magnífica planta d’origen persa de flors blanques i
molt oloroses. Es tractava doncs de treure la planta, amb terra i tot, d’un
gerro i plantar-la definitivament al terra, fent-hi prèviament un forat.
Bé, val a dir que m’hi vaig posar
amb tota l’afició del món i, suposadament, amb les eines adequades, però
segurament per això, per posar-hi massa afició i, evidentment, per no estar-hi
acostumat, quan feia una estona que hi era i encara sense acabar, em vaig
adonar que al bell mig del palmell de la mà se m’hi havia fet una butllofa
enorme que va requerir una cura a l’instant i que m’ha deixat una ferida que costarà
uns quants dies de marxar del tot.
La feina, això si, es va acabar no
sense bufar i maleir el moment en que em vaig posar a fer de jardiner.
En català hi ha una dita que s’escau
molt amb el que em va passar :
‘ Al malfeiner cap arreu li va bé ‘
