Si fem cas de l'antiga teoria
filosòfica del ‘presentisme’, hauríem
de dir que només existeix el present, donat que, en qualsevol instant de la
vida, el passat ja no existeix i el futur esdevé un miratge, una anticipació. Per tant, quan
es donen aquests 'instants', són sempre presents i, en tot cas, no tindria cap
sentit parlar dels tres estadis temporals, passat, present i futur.
La teoria moderna sobre la memòria
encara va més enllà i diu que el passat és sempre una construcció, com un
record fet a mida i que el futur no es pot provar que existeixi fins que arriba i, aleshores, deixa justament de ser futur.
Algunes frases cèlebres van en
aquest sentit, com las del poeta que va dir ‘prefereixo pensar que el passat és mentida i que el futur no existeix,
perquè només vivim el present’.
Jo, però, si que crec fermament en
el futur i, en aquest sentit, m'agrada molt la frase que va pronunciar l'escriptor
del romanticisme francès Victor Hugo ‘el
futur té molts noms. Per als dèbils és l'inabastable. Per als temorosos, el
desconegut. Per als valents és l'oportunitat’.
En conseqüència, doncs, si som valents i creiem en el futur, val la pena que no el deixem escapar!
