Avui fa exactament 74 anys, Francisco Martín
Moreno, per ordre del mateix Franco, feia saber, mitjançant un comunicat de
guerra emès des de la caserna general del Generalíssim a Salamanca, que
Sabadell, així com Castellar, juntament amb altres ciutats del Vallès, del
Maresme i del Barcelonès, havien estat ocupades per les tropes franquistes.
Aquest comunicat, construït amb el típic to
militar i propagandístic, deia així:
‘Continua
la acción victoriosa en Cataluña. Nuestras tropas en brioso avance conquistaron
las poblaciones y villas de Badalona, Masnou, Vilasar y Mataró. También ha sido
ocupada la industriosa ciudad de Sabadell y Mollet, asi como numerosos pueblos
que quedan a la retaguardia de nuestras filas’
El 24 de novembre d'aquell mateix any,
la ciutat de Sabadell posava el nom de ‘calle
27 de Enero de 1939’ a un dels seus carrers, per tal de commemorar i enaltir el que
ells anomenaven ‘dia de la liberación’.
Encara recordo com, any rere any,
cada 27 de gener els autobusos de Sabadell duien banderes espanyoles per tal de
‘celebrar’ i ‘recordar’ aquella data.
El 30 de maig de 1979, quan encara
no feia ni dos mesos que Antoni Farrés era escollit alcalde de Sabadell, es va
restituir al mateix carrer l’antic nom de ‘carrer
de Riego’.
Riego fou un militar asturià,
d'ideologia liberal, que va lluitar contra el règim absolutista de Ferran VII.
Es força conegut l’himne de Riego, peça que es va compondre en el seu honor i
que fou adoptat, en qualitat d'himne, tant per la Primera com per la Segona República.
Tornant a Sabadell, ja és força
curiós que, encara avui, hi hagi dues places dedicades a sengles personatges
franquistes, la plaça de l’alcalde Marcet i la plaça Antoni Llonch, i, per
contra, l’Antoni Farrés i Sabater, que fou alcalde durant 20 anys, encara no hagi entrat al nomenclàtor dels carrers de la ciutat.
