Abans d'ahir, dia 23, ens vàrem dedicar a
resseguir les restes del passat, un passat sempre enigmàtic i sovint incomprès.
Pel matí ens dirigírem vers un turó
no massa lluny de la nostra residència prepirinenca de la província d'Osca, a
una altitud d'uns 700 o 800 metres, amb la finalitat de veure si érem capaços
de trobar alguns fòssils.
Val a dir que la recerca se'ns manifestà força agradable donat que, el matí, era assolellat i el lloc escollit no
representava massa dificultat.
Segons la paleontologia, els fòssils
són les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat i conservades a
les roques sedimentàries. Els fòssils més coneguts són les restes de closques i
cuirasses d'animals però, també, d'impressions carbonoses de plantes.
Estem
parlant de restes que tenen centenars de milions d'anys.
Sortosament, la recerca va donar els
seus fruits doncs vam tornar a casa força carregats amb el material trobat. Aquí
podeu veure alguns fotografies dels exemplars més interessants.
Per la tarda, vam continuar amb
qüestions antigues, en aquest cas, però, no tan llunyanes.
Desplaçant-nos uns quants
quilòmetres cap a l'est, concretament a la vall del riu Isàbena, vam poder
gaudir de la bellesa del monestir romànic de Santa Maria d’Obarra, situat al
poble de Beranuy, a tocar de la serra de Sis.
Aquest bell exemplar del romànic fou
construït pels mestre llombards, al primer quart del segle XI, amb una
construcció que té com a base les proporcions del triangle equilàter.
El mot ‘Obarra’ deriva del basc i
significa forat entre les roques.
En el seu interior es troba una pila
baptismal, d'estil visigòtic, i una imatge en pedra policromada de la verge d’Obarra
del segle XIV que va substituir l'anterior d'origen romànic.
Aquí teniu algunes imatges d'aquest
paratge d'incalculable bellesa.
Per acabar la jornada i el
recorregut de milers i milers d'anys d'història, unes imatges molt gratificants
de vida actual i esperança futura.