Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cor. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de novembre del 2013

De racons i camins

Al llarg de la vida, sempre hi ha moments de tots colors, uns de bons o molt bons, que acostumem a recordar amb una certa melangia, i altres de dolents, que volem oblidar per a no tornar-hi mai més.

Aquesta dualitat també existeix dins de nosaltres i, segons el moment o la situació, ens fa estar millor o pitjor, tot d'acord amb l'estat d'ànim al que estem sotmesos.

Davant dels dubtes, hi ha un lloc, però, que en qualsevol moment pot actuar de refugi, de termòmetre i fins i tot de camí a seguir, i aquest lloc no és cap altre que el nostre propi cor. No em refereixo al cor físic, em refereixo a l'espiritual, aquell que batega, imaginàriament parlant, més poc a poc o més de pressa, en funció dels nostres sentiments, de les nostres preferències, de les nostres emocions.

Sense dubtar-ho ni un sol instant, sempre cal trobar aquest racó dins nostre i, per damunt de tot, fer-n'hi cas per tal de seguir-ne el camí que, a cada moment, ens va mostrant.

Segurament que aquests versos podran il·lustrar una mica més totes aquestes reflexions interiors fetes en veu alta.


On és aquell racó? tan amagat i visible alhora,
on és aquell lloc? on a voltes m'hi refugiava,
fa temps que el busco i no l'acabo de retrobar.

Quan surto a caminar i arribo dalt d'un cim,
el primer que faig és resseguir el bell horitzó,
i em sembla tenir-lo a prop, però allà no hi és.

Quan l'esforç m'asfixia i els dubtes m'aclaparen,
intento buscar-lo en el cercle més proper,
i em sembla lluny, doncs no hi sé veure res.

On és aquell racó? tan amagat i visible alhora,
on és aquell lloc? on a voltes m'hi refugiava,
fa temps que el necessito i no encerto el camí.