Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aviació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aviació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 d’agost del 2012

Avions ‘low cost’


El passat 26 de juliol tres avions de la companyia Ryanair van haver d’aterrar d’emergència a l’aeroport de València, després de llançar un avis per falta de combustible. Els aparells van ser desviats des de Barajas, l’aeroport de Madrid, perquè una tempesta elèctrica que hi havia a la capital desaconsellava aterrar-hi.

Segons va publicar el rotatiu irlandès ‘Sunday Independent’, un cop arribats a València els aparells s’havien d’esperar a la cua d’aterratge fins a tenir l’autorització per aterrar, però els pilots de Ryanair van llançar una alerta, concretament un ‘mayday’ (paraula que deriva del francés ‘m’aider’ i que es tradueix com ‘ajudeu-me’), avisant que no els quedava prou combustible. Així, finalment, se’ls va concedir prioritat per aterrar.

Ryanair, per qüestions únicament econòmiques, obliga els seus pilots a posar la quantitat mínima necessària de combustible per complir el pla de vol. D’aquesta manera, amb un pes menor, l’avió té un consum inferior al que tindria si anés amb el dipòsit ple.

Fins aquí el relat del succés en qüestió. Ja sé que quan algú compra un bitllet en una companyia aèria de les anomenades ‘low cost’ ja sap per endavant les incomoditats i la manca de serveis que tindrà en el seu vol, és a dir, les restriccions amb l’equipatge, fins i tot el de mà, l’estretor dels seients dels passatgers, la manca d’atencions durant el trajecte, etcètera. Totes aquestes qüestions s’entenen motivats pel baix cost del bitllet comprat.

Ara bé, una cosa és això i l’altra és que es jugui amb la seguretat dels passatgers escurçant la càrrega de combustible. A més, i tenint en compte que al cap de 3 dies d’aquest incident nosaltres volàvem cap a Màlaga amb aquesta companyia, he anat a buscar les condicions del bitllet que em van vendre i, després de llegir-ho diversos cops, no he sabut trobar enlloc cap advertiment en el sentit de que l’avió aniria proveït amb un carregament menor de combustible.

Si m’ho diuen per endavant i ho accepto res a dir, però si no m’adverteixen d’aquest fet això és un engany i, sobretot, una manca de seguretat que no es pot tolerar.

A partir d’ara, i sabent tot això, quan hagi de tornar a volar m’ho pensaré molt bé abans de fer-ho amb segons quines companyies, si més no, als avions de Ryanair segurament que no m’hi tornaran a veure.



dilluns, 21 de maig del 2012

L’esperit de Sant Lluís i el vell somni de volar


'L'esperit de Sant Lluís', així és com es deia l’aeroplà amb el que Charles Lindbergh, avui fa exactament 85 anys, va aterrar a Paris després de pilotar-lo durant 33 hores i 32 minuts des de Nova York, en el que seria el primer vol a travessar l’Atlàntic sense escales.

L'avió va ser dissenyat en totes les seves peces de manera que oferís la mínima resistència a l'aire i que el seu pes fos també el més baix possible. Per això es va prescindir de nombrosos elements que en altres avions eren usuals, com ara, l'instrument indicador del nivell de combustible i l'aparell de ràdio. Fins i tot el seient del pilot va ser substituït per una lleugera cadira de vímet.

En els darrers cent anys, l’aeronàutica ha evolucionat molt, tant que avui en dia el cel està farcit d’avions que van en totes direccions, transportant una gran quantitat de gent i amb recorreguts força llargs.

L’ésser humà sempre ha volgut volar de la mateixa manera que ho fan els ocells, ha estat un somni permanent i, alhora, una utopia.

Sobre aquesta dèria, la Grècia antiga ens va deixar una història molt bonica tot i el seu final força tràgic.

En la mitologia grega, Ícar era fill de Dèdal i va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest havia construït per ordre de Minos, rei de Creta.

Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per a tots dos, fetes amb plomes i subjectades amb cera. Abans de fugir, el seu pare li va dir : ‘Ícar, fill meu, mantén-te a una altura mitjana, car si voles molt baix la humitat obstruirà les teves ales, i si ho fas molt alt, el calor fondrà la cera. No et separis de mi i no et passarà res’.

De sobte el fill va començar a volar cap amunt per arribar fins el cel i la proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caigués a l'aigua, mentre cridava al seu pare, i s'enfonsés dins el mar. Finalment, el seu pare va trobar les restes de les ales i va maleir eternament els seus invents.

Va soterrar el cos del seu fill i va anomenar aquell lloc Icària en la seva memoria, just al mateix lloc on ara hi ha una petita i fantàstica illa anomenada Ikaria. Dèdal, més tard, va arribar fins a Sicília on va crear un temple per Apol·lo i va oferir les seves ales al déu en qualitat d’ofrena.