Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de maig del 2013

Triple conjunció planetària

La situació climatològica d'aquests dies en que el cel està enteranyinat pels núvols, no ens deixa observar aquest fenomen astronòmic, per cert poc freqüent en el format triple.

La conjunció planetària s'esdevé quan dos o més planetes de la Terra es troben en una longitud celeste semblant i es poden observar força propers els uns als altres. De fet, des de fa uns quants dies i fins passat demà, dia 29 de maig, els planetes Venus, Júpiter i Mercuri formen una triple conjunció triangular visible al capvespre, un cop ha marxat el sol, i mirant cap a ponent.

La darrera conjunció triple, molt més rares que les dobles, es va poder observar el maig del 2011 i la propera es produirà l'any 2015.

L'actual conjunció planetària, si els núvols ho permeten, es pot veure a simple vista i, per ordre de brillantor, primer es destaca Venus, després Júpiter i, en tercer lloc, Mercuri.

A veure si d'aquí al proper dimecres tenim la sort de poder-ho observar, encara que sigui per poca estona.



dimarts, 19 de febrer del 2013

On és el centre de l’univers?


Va ser el grecoegipci Claudi Ptolomeu, astrònom, geògraf i matemàtic del segle II, qui, en un principi, va dir que la Terra tenia forma esfèrica, que estava completament immòbil i, alhora, ocupava el centre de l’univers.

Un 19 de febrer de l’any 1473, avui fa 540 anys, l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic, va formular el seu model heliocèntric, definint el Sol com a centre de l’univers, fundant el que s’anomena l’astronomia moderna i establint les bases per tal que, anys després, Galileu i Isaac Newton culminessin la revolució astronòmica.

Malgrat tot i sobre el fet generalment acceptat que la teoria de Copèrnic va invalidar el model de Ptolomeu, el físic Stephen Hawking no fa gaire temps va dir: ‘aquesta conclusió és falsa, ja que es pot utilitzar qualsevol de les dues descripcions com a model de l’univers. Amb independència de les nostres suposicions sobre quin és el cos, la Terra o el Sol, que està en repòs, ambdues teories expliquen perfectament les observacions celestes’.

Que cadascú en tregui les seves conclusions.



diumenge, 11 de novembre del 2012

Les Tàurides


Si els núvols no s’entesten en tapar-nos la visió, aquesta propera nit, tindrem una nova oportunitat de veure la ‘pluja de les Tàurides’, pluja d'estels força més modesta que la de les Perseides, tant pel que fa a quantitat com a intensitat, però no per això exempta d'interès.

Aquest fenomen està lligat al cometa Encke, vist per primer cop el 1786, i que periòdicament s’acosta a la Terra, moment en que les seves restes, a l’interaccionar amb l’atmosfera, creen meteors força brillants.

Les Tàurides poden aparèixer amb una mitjana de 7 estels per hora i tenen com a particularitat la seva lentitud a l’hora de travessar la capa del cel, amb la qual cosa pot ser més fàcil la seva percepció.

Davant d'una pluja d'estels i al moment de veure'n passar una, hom té per costum demanar un desig amb la certesa del seu compliment.

Però si, malauradament, el cel es cobreix de núvols i no podem, de cap de les maneres esguardar els estels ni lliurar cap desig, no ens hem de desesperar, ja vindrà una altre nit, ja tindrem la nostra ocasió d'aconseguir allò que tan i tan desitgem.

Amb un cert paral·lelisme, el poeta indi Rabindranath Tagore ens va deixar aquesta famosa frase: ‘si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles’.