Quan una persona està molt allunyada en sentit ideològic d'una altra, es fa servir l'expressió ‘estar a les antípodes’,
és a dir, lluny de veritat. Per posar un exemple recent es pot dir que jo, i
segurament la majoria de catalans, estem a les antípodes del senyor Alfonso
Rus, alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València i president del
club de futbol CD Olímpic.
Quan jo anava a l'escola, em van
ensenyar que les antípodes era el punt més allunyat d'un mateix, i per il·lustrar-ho
gràficament el mestre ho explicava tot dient que si féssim un forat ben recte a
sota dels nostres peus, amb la finalitat de perforar la Terra, sortiríem
a les antípodes, i en el cas que estiguéssim a Catalunya aniríem a parar
directament a Nova Zelanda.
De fet, al sud de Nova Zelanda hi
trobem les Illes Antípodes, anomenades així per creure que eren l'antípoda de
Londres, tot i que, en realitat, el seu antípoda es troba al bell mig del canal
de la Mànega, davant de les costes franceses.
Una altra qüestió ben curiosa sobre
el tema de les antípodes, el trobem en la diferència horària entre els dos punts,
exactament dotze hores. Així, si parlem de la zona del Pacífic on es troba
Nova Zelanda, el seu horari té 12 hores d'avantatge, per la qual cosa, la seva història i, sobretot, les seves celebracions, van sempre per davant de
les nostres.
Sense anar més lluny, mentre estic escrivint aquesta entrada del bloc, una mica més enllà de les onze de la nit del dia 30 d'octubre,
a les nostres antípodes ja és gairebé migdia del dia següent 31 d'octubre i, en conseqüència,
ja s'estan preparant per a la celebració de ‘la
castanyada’. Bé, no sé si tenen per costum menjar castanyes i panellets, més
aviat penso que, en cas de celebrar alguna cosa, segurament ho faran amb uns
postres típics d'allà, anomenats ‘Pavlova’, en honor de la ballarina de ballet Anna
Pávlova, o, fins i tot, menjant kiwis, molt apreciats també per aquelles contrades.
