Avui havíem decidit fer ruta per la
part nord de la comarca i d’aquesta manera poder admirar la gran quantitat de
barrancs, a banda i banda del riu Vero, i poder gaudir amb les vistes dels
penya-segats de la serra de Guara.
És una zona amb molts senyals de la
prehistòria, amb nombroses coves i pintures rupestres i on el trencalòs hi té
el seu habitat natural.
Els colors de la tardor ja eren ben
presents per arreu i li donaven un matís perfecte.
Passat Colungo, ens hem endinsat a
la comarca veïna del Sobrarb, en aragonès Sobrarbe; relats antics diuen que el
seu nom procedeix de l’aparació d’una creu ‘sobre un arbre’ (en llatí ‘supra
arbore’), aparició que fou considerada un símbol i va donar nom al territori.
Hem arribat fins a Lecina on hem
pogut admirar l’encant d’aquest petit poble.
Posteriorment, hem tornat cap a la
comarca del Somontano i ens hem dirigit fins a Alquezar, típica població d’aquesta
zona, amb una enorme col·legiata presidint tots els carrers empedrats, imponent
edifici que anteriorment fou un castell morisc.
Durant una bona estona hem gaudit de
la passejada anomenada ruta de les passarel·les, tot donant la volta per sota
la col·legiata i amb un recorregut força bonic al costat del riu Vero que exhibia
una aigua molt clara, d’un color entre verd i blau.
Per acabar el recorregut hem tingut
de fer un camí amb fort pendent fins arribar a la mateixa alçada de la plaça
major, on hem pogut descansar una estona abans de seguir amb l’excursió.
Ja per la tarda, hem anat fins la
petita població d’Adahuesca. Donada la seva situació, damunt d’un altiplà, el
campanar de la seva església és prou visible des de diversos punts de la
comarca.
Els seus carrers, algunes cases
senyorials i la tranquil·litat que s’hi observa donen fe d’una població força
interessant per a visitar o, fins i tot, per fer-hi una bona estada.
De retorn a Pozan de Vero, encara
hem tingut temps per anar a fer alguna compra a Barbastre, capital de la
comarca, i transitar pels seus carrers sempre força concorreguts.