Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pandora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pandora. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Obrir la caixa de Pandora

En català solem dir ‘obrir la capsa dels trons’ com a sinònim d'engegar-ho tot a rodar, donat que, d'aquesta hipotètica ‘capsa’, diuen que només en poden sortir que amenaces, misèries i marginacions, sense que, del seu interior, en pugui sortir res de bo.

Malgrat això, per dir el mateix i buscant un sinònim més escaient,  jo prefereixo utilitzar la frase ‘obrir la caixa de Pandora’, expressió que deriva de l'homònim mite grec i que s'explica així:

‘Zeus, el déu de tots els déus, va ordenar a l'artífex Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Un cop acabada, va encomanar també als altres déus que li donessin alguns dons i, de fet, Afrodita li va infondre l'encís, Atenea el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida, i així és com va néixer Pandora, la primera dona en el món dels mortals.

Mentre estant, Prometeu va anar al mont Olimp i va gosar robar el foc al mateix Zeus, i aquest, per tal de castigar-lo adequadament, primer va oferir Pandora en matrimoni a Epimeteu, el qual la va acceptar captivat pels seus encisos, malgrat l'avís que li havia fet el seu germà Prometeu, en el sentit de malfiar-se de qualsevol regal que vingués de Zeus.

A casa d’Epimeteu, Pandora hi va trobar una capsa. Ella, incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir i, immediatament, en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat dins.

En adonar-se del que havia fet, Pandora va córrer a tancar-la, i en el seu interior només hi va quedar una cosa, l'esperança. Des d'aleshores, les malalties, el dolor i les calamitats persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança.’

Com a conclusió i si parlem de la vida real, sempre és bo que ‘dins de la caixa’, com a mínim, ens quedi l'esperança, doncs aquest sentiment d'optimisme és la darrera ‘taula de salvació’ que tenim.