Abans de començar el relat de l'excursió
d'aquest matí, dir-vos que avui hem fet una mica de trampa, si es pot dir així, doncs
enlloc de fer una caminada, més o menys llarga, hem anat fins la zona de Sant
Jaume de Vallhonesta amb un vehicle ‘tot terreny’ i, per tant, sense gens de
cansament.
Des de Castellar del Vallès hem
agafat direcció Sant Llorenç Savall i, un cop travessat el seu nucli urbà, hem
seguit direcció Monistrol de Calders fins a trobar un desviament a l'esquerre que ens portaria fins a Mura.
De Mura hem continuat com si anéssim
a Rocafort i no gaire lluny hem deixat ja la carretera asfaltada per anar
agafant pistes forestals que, després d'unes quantes voltes i de forts
desnivells, ens han dut a la part més oriental de la Serra de l’Obac, en plena
comarca del Bages.
La primera parada ha estat a la
masia deshabitada ‘El Ginebral’ des d'on hem pogut gaudir d'unes magnífiques
vistes de la muntanya de Montserrat.
Des d'aquí, hem seguit per camins de
muntanya fins arribar al nostre destí, l'antic hostal de Sant Jaume de
Vallhonesta, dalt d'un pla i a peu del famós camí Ral que anava de Barcelona a Manresa.
Actualment, aquesta edificació es
troba totalment en runes, però resseguint les restes que encara queden dempeus ens
podem fer una idea de la seva magnitud i importància en l'època que deuria
estar a ple rendiment.
La primera documentació escrita d'aquesta
edificació data del segle XV, tot i que es té la certesa de que la seva
construcció és anterior a aquesta data. A partir del segle XVI ja es troba
citat com a hostatgeria i escenari d'actuacions dels bandolers que sovintejaven
el camí Ral.
Com a dada significativa tenim un
cadastre del segle XVII on es fa constar que les quadres de l'hostal podien
acollir fins a 70 mules, quantitat que ens pot donar una idea prou clara de les persones
que, tot fent aquest camí, podien fer parada a Vallhonesta.
Les dues hostatgeries més antigues i
populars del camí Ral foren La Barata, a Matadepera, i aquesta de Sant Jaume de
Vallhonesta, a l'altre extrem de la zona més boscosa.
Durant la guerra del Francés aquest
hostal, igual que La Barata, va ser utilitzat com a caserna militar, i es
coneix com un fet històric que, el 4 d'abril de 1810, a l'hostal s'hi van
capturar 260 soldats francesos que fugien de Manresa després d'haver-la
assetjat.
El mas va estar habitat fins a
mitjans del segle XX, en quines dates va quedar abandonat i va sofrir un ràpid deteriorament.
Aquí us deixo algunes fotografies d'aquest
matí força ben aprofitat, només n'hi falta una, la que no hem pogut fer a un
bonic esquirol que ha creuat el camí davant nostre sense que ens donés temps a
fotografiar-lo.
